PER LLOGAR O VENDRE UN PIS NECESSITARÀS EL CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

NFS ARQUITECTURA us informa que el 5 d’abril de 2013 es va aprovar definitivament el Reial Decret 235/2013 pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la Certificació de l’Eficiència Energètica dels edificis. Entrarà en vigor el proper 1 de Juny 2013.

QUÈ ÉS LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA?

És un procediment per certificar energèticament els edificis existents o parts d’un edifici existent. Es pot certificar sencer un bloc plurifamiliar o un pis sol d’aquest bloc, així com cases unifamiliars.

PERQUÈ SERVEIX?

Mitjançant la certificació energètica es pot saber el comportament energètic d’un immoble i com millorar-lo perquè consumeixi menys energia i, per tant, reduir l’import de les factures de llum, aigua i gas.

QUIN ÉS EL DOCUMENT OFICIAL RELATIU A LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA?

Els resultats del procediment de certificar energèticament un edifici vénen reflectits en el CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA i en la seva corresponent ETIQUETA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, que mostra el nivell de qualificació energètica de l’edifici en una escala de l’A (major eficiència energètica) a la G (menor eficiència energètica).

QUINA VALIDESA TÉ?

El Certificat d’Eficiència Energètica i la seva corresponent Etiqueta d’Eficiència Energètica tenen una validesa de 10 anys. És responsabilitat del propietari renovar el certificat i, per tant l’etiqueta, transcorreguts els 10 anys.

EN QUINS CASOS ÉS OBLIGATORI?

És obligatori per a tots els propietaris d’un edifici (per exemple un habitatge unifamiliar o edifici de pisos) o d’una part d’un edifici existent (ex. pis o local) quan l’ofereixi en venda o lloguer.

 

ES POT OFERIR  O PUBLICITAR L’HABITATGE DE LLOGUER O COMPRA SENSE COMPTAR AMB LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA?

No. L’article 12.2 deixa clar que l’etiqueta energètica ha d’acompanyar qualsevol activitat comercial que es realitzi per vendre o llogar l’habitatge. D’aquesta manera, tant en els aparadors de les agències immobiliàries com en els portals d’internet hauran d’aparèixer les etiquetes energètiques com una característica més de l’habitatge o local.

QUINES OBLIGACIONS TENEN ELS VENEDORS O ELS ARRENDADORS?

El venedor / arrendador haurà de mostrar l’etiqueta energètica durant la promoció de venda / lloguer de l’immoble (p.ex. al costat de la descripció de l’immoble a l’aparador d’una immobiliària).En cas de venda, el venedor ha de lliurar al comprador en la notaria un original del certificat. En cas de lloguer, haurà d’adjuntar una fotocòpia al contracte d’arrendament.

ES POT VENDRE O LLOGAR L’HABITATGE I DESPRÉS FER LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA?

No. El certificat ha d’estar inclòs en la informació que el venedor o arrendador ha de facilitar al comprador o inquilí, de manera que aquest document ha d’estar disponible abans de formalitzar l’operació.

 

NFS ARQUITECTURA realitza i tramita el nou CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. Us atendrem a les nostres oficines a Canet de Mar (Av. General Moragues, 5 baixos) o al telèfon 937940194.  Podeu visitar-nos a : www.nfsarquitectura.com

 

NFS CERTIFICACIO ENERGETICA

 

 

 

Anuncis

Nou decret de la cèdula d’habitabilitat 2012

DECRET 141/2012, DE 30 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES REGULEN LES CONDICIONS MÍNIMES D’HABITABILITAT DELS HABITATGES I LA CÉDULA D’HABITABILITAT
El model de primera ocupació i el de segona tenen canvis significatius respecte als actuals models. La novetat més significativa es l’aparició d’un nou model per a aquells habitatges que no havien obtingut cèdula d’habitabilitat i han estat habitatges construïts o creats (subdivisions, etc) posteriorment a l’11 agost de 1984, el quals tenen un model específic de sol·licituds i de certificat d’idoneïtat tal i com estableix el decret.

Totes les sol·licituds incorporen també com a novetat destacable que no s’admetran certificats que tinguin una antiguitat superior als 12 mesos, excepte en els de primera ocupació en que s’admetrà els mateixos quan vinguin acompanyats d’un certificat de ratificació. Amb aquesta mesura s’intenta evitar que apareguin certificats d’habitabilitat i especialment els de final d’obra anys després i que aquests tinguin validesa a efectes de poder emetre la cèdula d’habitabilitat.

cedula habitabilitat

 

En la primera ocupació les novetats més significatives son les següents:

  • Model conjunt per a obra nova i rehabilitació (annex 4 decret) tant de de model de sol·licitud (RE-480 vl) com del model de certificat final d’obra
  • S’elimina la necessitat d’acompanyar fotocopia de la llicència, si be tant en la sol·licitud com en el CFO queda ben referenciada la mateixa (num llicencia, nombre habitatges, locals, etc).
  • En la pag 2 els certificats del tècnics disposen de suficient espai per a que puguin constar diversos tècnics tan de direcció, com de direcció d’execució, així com si es tracta d’un certificat parcial o total de l’obra i el nombre d’habitatges que es certifiquen, el nombre complert de pàgines que el composen, per tal d’evitar problemes en el moment dels Registres Notarials. També s’adapten les terminologies i annexos al CTE.
  • En el supòsit d’edificis amb més de 20 habitatges s’adjuntarà el model  per tal que es puguin certificar la totalitat d’habitatges.

En la segona ocupació les novetats mes significatives son les següents:

  • La sol·licitud incorpora una nota recordant que aquest model  no s’admet per aquells habitatges preexistents creats o construïts posteriorment a 11 d’ agost de 1984 que no hagin obtingut la cèdula d’habitabilitat anteriorment.
  • Al dors de la sol·licitud es troba el certificat d’habitabilitat que incorpora el detall del decret i annex que es certifica l’habitabilitat, així com la cèdula anteriorment atorgada.
  • En el supòsit que sigui un habitatge construït anteriorment a l’11 d’ agost de 1984 del que no consti cap cèdula d’habitabilitat s’haurà de fer constar els documents acreditatius de l’antiguitat de l’habitatge que s’acompanyen a la sol·licitud.
  • S’incorpora la possibilitat que el tècnic, amb caràcter totalment opcional, acompanyi altres documents acreditatius de la inspecció.

En la sol·licitud de cèdula d’habitabilitat de segona ocupació per habitatges preexistents construïts amb posterioritat a l”11 d’agost de 1984 sense cèdul·la d’habitabilitat de primera ocupació, de nova creació d’acord amb el que disposa l’art. 15.4, els aspectes més significatius son:

  • El seu caràcter obligatori per a aquells habitatges, construïts o creats a partir de l’il agost de 1984, que no haguessin obtingut anteriorment cèdula d’habitabilitat.
  • La sol·licitud ha d’incorporar el corresponent certificat d’idoneïtat de les condicions d’habitabilitat en la data de finalització de la construcció i de les condicions de solidesa i seguretat actuals de l’habitatge. El certificat ha d’especificar que l’habitatge compleix les condicions d’habitabilitat que li eren d’aplicació en la data de finalització de la construcció, d’acord amb els documents acreditatius d l’antiguitat de l’habitatge que s’acompanyin en la sol·licitud. Tanmateix s’exigeix que el certificat acrediti que la construcció que conforma o afecta a l’habitatge reuneix les condicions de seguretat i solidesa suficients.

SI VOLEU TRAMITAR LA VOSTRA CÈDULA D’HABITABILITAT VISITEU-NOS A WWW.NFSARQUITECTURA.COM

Desenvolupament tecnològic per l’hàbitat intel·ligent

Aquest projecte, denominat OPEN HABITAT – Plataforma oberta de desenvolupament tecnològic per al Hàbitat Intel · ligent, finançat per IMPIVA mitjançant fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional), es desenvoluparà durant 2012 i 2013.

– Cinc Centres Fedit (AIDICO, AIDIMA, AIDO, AITEX i ITC) participen en Open Habitat, la Unitat Estratègica de Cooperació del HABITAT, la finalitat és propiciar la col·laboració entre les empreses dels sectors manufacturers que integren el Hipersector l’Hàbitat: fusta- moble, il · luminació, tèxtil-llar, ceràmica, construcció, etc, s’ha llançat un projecte d’I + D orientat al fet que aquestes empreses puguin abordar nous mercats o nínxols de mercat mitjançant el disseny i fabricació de “productes intel·ligents”.

L’objectiu general d’OPEN HABITAT és desenvolupar una infraestructura tecnològica i de comunicació que permeti a les empreses relacionades amb l’Hàbitat crear productes innovadors que incloguin diferents dispositius tecnològics (sensors, actuadors, elements de comunicació, etc). Aquests productes han de permetre l’adaptació de les llars a les necessitats prèviament identificades en tres col lectius concrets: Infància, Gent Gran i Persones amb Discapacitat, amb la finalitat última de millorar la qualitat de vida d’aquests usuaris i facilitant la seva interacció amb la llar.
Òbviament l’àmbit d’aplicació de la Plataforma podrà decidir cada empresa, tot i que inicialment es considera aquests col · lectius per considerar susceptibles de generar més aplicacions.
En finalitzar el projecte, les empreses del Hipersector disposaran de:
 Una guia per desenvolupar productes orientats a satisfer les necessitats dels usuaris indicats anteriorment: Infància, Gent Gran i Persones amb discapacitat. Aquesta guia permetrà que les empreses del Hipersector puguin generar les seves pròpies solucions per atendre aquestes demandes.
 Un sistema de comunicació i programació que permetrà a cada empresa recollir la informació dels seus productes, analitzar-la i generar accions concretes per respondre a les necessitats de cada usuari.
 Un prototip demostrador que permetrà exposar els resultats obtinguts i que s’utilitzarà per validar els productes que les empreses desenvolupin en el futur, seguint els protocols creats.
Des del punt de vista empresarial, la nova categoria de “productes intel · ligents” orientats a la satisfacció de necessitats de qualsevol target d’usuaris, suposa un canvi radical en la funcionalitat i en la capacitat d’integració d’aquests productes en el Hàbitat del futur.
Aquest canvi de paradigma permetrà a les empreses de fabricació de productes de l’Hàbitat incorporar més tecnologia en el propi producte, obrint un ventall de noves possibilitats pel que fa a la seva comercialització. D’entrada aporta un valor totalment diferencial respecte a competidors que no ho incorporin, especialment pel que fa a productes fabricats en països de baix cost, es podrà dirigir a un segment de mercat nou tant a nivell nacional com internacional.

Arriben les Earthship, cases amb costos de construcció assumibles.

Avui en dia, que l’economia està en els seus pitjors moments i els preus no paren de pujar, comprar una casa sembla quasi impossible per a la majoria. Hi ha, però, una formula viable per combatre l’especulació urbanística i no endeutar-se de per vida: construir una Earthship. Són eco construccions edificades amb costos molt assumibles gràcies a la utilització de materials naturals i/o reciclats com neumàtics, ampolles de vidre i llaunes d’alumini.
Un altre dels beneficis de les Earthships és que son habitatges ecològics. S’adapten al medi ambient amb un disseny que contribueix a reduir l’estrès del planeta. La seva construcció no depèn de les infraestructures normals (xarxa elèctrica, xarxa d’aigua, xarxa de sanejament) tal com passa amb un habitatge convencional. A més, és un model d’edifici energèticament autosuficient; no consumeix matèries primes no renovables.


Aquest nou tipus de construcció, que re inventa el concepte de llar, va sorgir a Taos (New Mexico) l’any 1978, gràcies a l’arquitecte Michael Reynolds, creador i exportador al món de les Earthships. Actualment es poden trobar en molts països d’arreu del món com Bèlgica, França, Irlanda, Japó i, fins i tot, Espanya.

L’experiència

Els pioners en aquest tipus d’habitatges son una jove parella, Oscar i Lisa, amb una nena de 6 anys. Creuen que és una opció per a gent amb temps i ganes de treballar però, sobretot, tal com destaca Lisa: “el més important és no tenir hipoteca. Estar desconnectat de les xarxes tradicionals de recursos energètics i d’aigua està molt bé i, per suposat, la casa és un espai molt agradable, molt natural i molt funcional”.
Recentment s’estan construint més Earthships a Almería; i l’any vinent començaran a modelar el paisatge de la comunitat autònoma d’ Extremadura. Ara bé, que ningú cregui que aquest nou model de llar no ha de complir les normes. Com bé destaca el portaveu de Earthship Spain, Miguel Pérez, arquitecte de professió, “totes aquestes construccions han de complir el Codi Tècnic de l’Edificació i segueixen, evidentment, tots els passos legals que ha de seguir qualsevol habitatge de nova construcció a Espanya”. A més, amb la nova llei del sòl, que ja ha començat a aplicar-se a algunes comunitats autònomes, com destaca Miguel Pérez “facilitarà construccions en terrenys que fins ara no eren edificables, per lo que ara més que mai és fàcil apostar per un model que no només extreu i destrueix, sinó que conviu en harmonia amb els recursos naturals del planeta”.

Font: ecoticias.

Madrid. Estudiants del CEU conclouen la primera prova de construcció de la casa solar SMLsystem.

Estudiants i investigadors d’Arquitectura, Enginyeria del Disseny i Enginyeria de l’Energia, de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, han posat fi a la primera prova de construcció de l’habitatge autosuficient mitjançant el consum d’energia solar SMLsystem.
Al costat mateix de la seu de l’Escola Superior d’Ensenyaments Tècnics de la Universitat, acaben d’acoblar amb èxit els tres mòduls dels que es composa aquest habitatge, que s’instal•larà al setembre a Madrid per competir amb unes altres 20 universitats de tot el món, per ser la casa solar energèticament més eficient, en el concurs internacional Solar Decathlon Europe 2012.
A l’edició del 2010 d’aquest concurs, la proposta de la Universitat CEU Cardenal Herrera, la SMLhouse, va ser la millor de les presentades per les quatre universitats espanyoles participants, i va guanyar la prova d’industrialització i viabilitat de mercat essent la més votada pel públic visitant.
Del 14 al 30 de setembre, la CEU-UCH serà de nou la única universitat valenciana entre les competidores, procedents d’universitats de 13 països diferents (Japó, Alemanya, Regne Unit, Xina, França, Itàlia, Dinamarca, Egipte, Brasil, Hongria, Romania, Portugal i Espanya).
Els estudiants i investigadors que han col•laborat en el disseny de l’habitatge han completat en el CEULab de la Universitat CEU Cardenal Herrera la fase de construcció dels mòduls que composen el SMLsystem. Ara, amb l’acoblament d’aquests mòduls ja en el exterior, han pogut posar a prova per primera vegada el procés constructiu de l’habitatge, cosa que hauran de repetir a Madrid per formar part de la competició.
Fins al trasllat de l’habitatge a la Villa Solar de Madrid al setembre, els estudiants i investigadors provaran, a València, l’òptim funcionament de l’habitatge en condicions exteriors reals i l’eficiència en la captació de les tecnologies d’energia solar desenvolupades pel concurs i incorporades al SMLsystem, algunes d’elles en col•laboració amb empreses i instituts tecnològics del sector.
Durant el Solar Decathlon Europe la casa passarà deu proves relacionades amb l’eficiència energètica, la innovació, l’enginyeria i l’arquitectura, entre d’altres, en el “decathlon” que composa aquest concurs, per escollir la que serà la casa solar més eficient del món.

INDUSTRIALITZACIÓ SOSTENIBLE
Entre les característiques que millor defineixen al SMLsystem de cara a aquesta competició, destaca el control en el disseny i la elecció dels materials per optimitzar el seu aprofitament, de manera que la quantitat de residus ha estat la mínima en el procés constructiu i, a més, tot és reciclable i reutilitzable.
Per això, el nou SMLsystem aposta per la fusta com a material noble, més natural en el seu tractament que altres materials de construcció i totalment reciclable, així com més lleuger i amb més capacitat d’aïllament, per contribuir a la total eficiència energètica de la casa que es posa a prova en el Solar Decathlon.
L’habitatge incorpora també diferents tecnologies innovadores per optimitzar la captació de l’energia solar, com la façana i el terra fotovoltaics, i l’ús de sistemes d’intel•ligència artificial per la domòtica, que permetrà controlar el consum i estalvi d’energia als usuaris, per aconseguir una casa totalment sostenible.
Els estudiants i investigadors d’eficiència energètica de la CEU-UCH compten, pel desenvolupament del SMLsystem, amb el recolzament d’empreses que aposten per la innovació i que han decidit col•laborar amb aquest projecte com a banc de proves en el qual aplicar les seves noves tecnologies.
Entre elles trobem destacades empreses i institucions del sector energètic com: Saint-Gobain Placo, Isover, Glassolutions, Schneider Electric, Onyx Solar, SRBEnergy, Porcelanosa, Tyvek-Dupont, PCMproducts, Stora-Enso, RisalWood, Finsa, IDM, Enertres, Siber, Jaga, Bosch, Eteco, Iserte, Sika, Taberner, Ascensión Latorre, Pau, Ona, Sancal, Gandía Blasco, Instituto Tecnológico de la Energía (ITE), Centro Tecnológico de eficiencia y sostenibilidad energética EnergyLab i la Conselleria de Qualitat Mediambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic de l’Ajuntament de València.

Font: ecoticias

Un nou material de construcció estalvia energia.

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat i patentat panells d’aparença similar al guix capaços d’emmagatzemar energia tèrmica. Els panells, combinats amb estratègies passives (com l’assolellament o la ventilació natural) redueixen el consum energètic dels edificis fins a un 40%. Aquest avanç contribueix a pal•liar el problema de la crisis energètica, segons els seus promotors, especialment a Espanya on s’importa el 80%.
La investigació del grup de “Construcción y Tecnologías Arquitectónicas” de la ETS d’Arquitectura de la UPM es basa en la incorporació de materials de canvi de fase o PCM (de l’anglès: Phase Change Materials) als panells. Aquest nou element de construcció és capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm d’espessor, cinc vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb la mateixa espessor. Així, s’aconsegueix mantenir la temperatura del local on s’ha instal•lat en el rang de confort (20-30oC) sense necessitat de climatització. A més, l’amortització de la inversió és ràpida, entre un i dos anys.
Són moltes les aplicacions dels PCM en diversos camps, com el sanitari, el botànic o l’esportiu. En el camp de la construcció, des d’inicis dels anys 80, s’investiga per integrar-los a diferents elements constructius (formigó, guix, ceràmica, vidre…).
Els PCM són substàncies que emmagatzemen o alliberen energia tèrmica, en forma de calor latent. Durant el dia els “excedents energètics” (procedents de la radiació solar, electrodomèstics, usuaris…) afavoreixen el seu liquat, evitant el sobreescalfament del local. Durant la nit, quan la temperatura exterior baixa, es solidifiquen alliberant l’energia acumulada a l’ambient, evitant el subrefredament. L’efecte és el d’un mur gruixut i pesat de gran inèrcia tèrmica.
Per al desenvolupament del nou material, els investigadors de la UPM van escollir el guix per la seva disponibilitat, profusa utilització en l’edificació i baix cost, així com la facilitat en la integració de nous additius. A més, la seva posició és sempre del costat interior de l’aïllament, cosa que assegura un aprofitament de la seva capacitat teòrica d’emmagatzematge tèrmic d’un 90-95% (capacitat tèrmica útil), front a un aprofitament del 10-15% que s’aconsegueix quan es col•loca a l’exterior del aïllament.

Incorporar fins el 45% de PCM
Això no és nou, ja que des dels anys 90 s’investiga la integració de PCM en guix, i, fins i tot, existeix un producte comercial. No obstant, fins ara el màxim percentatge de PCM incorporat en panells de guix era d’un 26%, front aquest 45% que s’ha aconseguit en aquesta investigació. Això és degut a que aquestes substàncies minven la capacitat mecànica de l’element constructiu.
Per evitar problemes amb el guix durant la fase líquida s’han escollit com a PCMs parafines micro encapsulades, fabricades per BASF. A més, per aconseguir un percentatge elevat de PCMs en el panell i, a la vegada, garantir el compliment de la normativa en quant  a prestacions físiques i mecàniques, s’ha incorporat dos additius a la barreja: fibres i fluïdificant.
Experimentalment s’ha combinat els agregats entre si –guix, PCM, fibres i fluïdificant– , variant les proporcions per obtenir diferents compostos. S’han fet assajos per a conèixer les seves propietats físiques (densitat, porositat, maniobrabilitat, temps d’enduriment…), mecàniques (duresa, resistència, flexibilitat…) i estètiques.
S’ha escollit la combinació que conté major percentatge de PCMs –45%– complint amb la normativa d’aplicació, i s’ha assajat tèrmicament. Així, s’ha aconseguit un nou element constructiu capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm d’espessor, 5 vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb el mateix espessor, i la mateixa quantitat que una fàbrica de ½ peu de maó, en el rang de temperatures de confort (20-30oC). Un altre gran avantatge és la ràpida amortització de la inversió inicial, que és d’un o dos anys.

Font: ecoticias

Eco-bigues

La fabricació de noves bigues de fusta per a construcció estructural lliures de qualsevol dependència del petroli és el principal objectiu del projecte europeu CELLUWOOD, que desenvolupa l’ Institut Tecnològic del Moble, Fusta, Embalatge i Afins, AIDIMA, juntament amb la Universitat de Brunel (Regne Unit), Chimar Hellas (Grècia), Contemporary Building Design (Eslovènia), Tecnifusta (Espanya), InnovaWood (Bèlgica), i l’empresa britànica InWood Developments, coordinadora de la iniciativa.

Imatge

El projecte s’emmarca en el programa “Eco-innovation First Application and Market Replication Projects”, promogut per la Comissió Europea per a la eliminació i reducció dels impactes ambientals i l’ús òptim dels recursos, mitjançant solucions “eco-innovadores” en processos, tècniques, serveis, productes o tecnologies. Tot està encaminat a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
En el cas del projecte CELLUWOOD (Laminated Strong Eco-Material for Building Construction made of Cellulose-Strengthened Wood), la iniciativa és especialment significativa ja que precisament la fusta vol substituir materials com l’acer i el formigó, especialment perjudicials per el medi natural a causa dels seus processos de fabricació.
Un arbre necessita fixar 1,83 tones de CO2 per produir 1 tona de fusta, reté una quantitat similar després de la seva tala i creix amb la llum solar. Així, l’energia necessària per fabricar productes de fusta és 6 vegades menor que per fabricar l’acer, i 40 vegades menor que per l’alumini, tenint en compte, a més, que la fusta és un excel•lent aïllant tèrmic natural, 6 vegades superior al vidre, 10 vegades millor que el formigó i 1.700 vegades major que l’alumini.
A l’actualitat, les grans estructures de fusta s’obtenen unint làmines de fusta molt selectiva mitjançant adhesius derivats del petroli, i amb processos industrials complexos que requereixen aigua abundant. La selecció de la fusta elimina els nusos i defectes per a la seva funció final de resistència. D’aquesta manera, el projecte introdueix una eco-innovació mitjançant reparacions amb membranes de cel•lulosa i utilitzant adhesius compostos de fibres naturals que superaran els problemes descrits i compliran el seu objectiu mediambiental.
Els resultats del projecte generaran un nou i major mercat per a la fusta en construcció mitjançant el desenvolupament de eco-bigues i eco-columnes fabricades amb els nous materials i millorarà les tecnologies de producció actuals de fusta estructural, estimulant les economies rurals de tota la Unió Europea i promovent una òptima gestió forestal, i una significativa reducció de la petjada de carboni en el sector de la construcció.

Font: ecoticias