Madrid. Estudiants del CEU conclouen la primera prova de construcció de la casa solar SMLsystem.

Estudiants i investigadors d’Arquitectura, Enginyeria del Disseny i Enginyeria de l’Energia, de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, han posat fi a la primera prova de construcció de l’habitatge autosuficient mitjançant el consum d’energia solar SMLsystem.
Al costat mateix de la seu de l’Escola Superior d’Ensenyaments Tècnics de la Universitat, acaben d’acoblar amb èxit els tres mòduls dels que es composa aquest habitatge, que s’instal•larà al setembre a Madrid per competir amb unes altres 20 universitats de tot el món, per ser la casa solar energèticament més eficient, en el concurs internacional Solar Decathlon Europe 2012.
A l’edició del 2010 d’aquest concurs, la proposta de la Universitat CEU Cardenal Herrera, la SMLhouse, va ser la millor de les presentades per les quatre universitats espanyoles participants, i va guanyar la prova d’industrialització i viabilitat de mercat essent la més votada pel públic visitant.
Del 14 al 30 de setembre, la CEU-UCH serà de nou la única universitat valenciana entre les competidores, procedents d’universitats de 13 països diferents (Japó, Alemanya, Regne Unit, Xina, França, Itàlia, Dinamarca, Egipte, Brasil, Hongria, Romania, Portugal i Espanya).
Els estudiants i investigadors que han col•laborat en el disseny de l’habitatge han completat en el CEULab de la Universitat CEU Cardenal Herrera la fase de construcció dels mòduls que composen el SMLsystem. Ara, amb l’acoblament d’aquests mòduls ja en el exterior, han pogut posar a prova per primera vegada el procés constructiu de l’habitatge, cosa que hauran de repetir a Madrid per formar part de la competició.
Fins al trasllat de l’habitatge a la Villa Solar de Madrid al setembre, els estudiants i investigadors provaran, a València, l’òptim funcionament de l’habitatge en condicions exteriors reals i l’eficiència en la captació de les tecnologies d’energia solar desenvolupades pel concurs i incorporades al SMLsystem, algunes d’elles en col•laboració amb empreses i instituts tecnològics del sector.
Durant el Solar Decathlon Europe la casa passarà deu proves relacionades amb l’eficiència energètica, la innovació, l’enginyeria i l’arquitectura, entre d’altres, en el “decathlon” que composa aquest concurs, per escollir la que serà la casa solar més eficient del món.

INDUSTRIALITZACIÓ SOSTENIBLE
Entre les característiques que millor defineixen al SMLsystem de cara a aquesta competició, destaca el control en el disseny i la elecció dels materials per optimitzar el seu aprofitament, de manera que la quantitat de residus ha estat la mínima en el procés constructiu i, a més, tot és reciclable i reutilitzable.
Per això, el nou SMLsystem aposta per la fusta com a material noble, més natural en el seu tractament que altres materials de construcció i totalment reciclable, així com més lleuger i amb més capacitat d’aïllament, per contribuir a la total eficiència energètica de la casa que es posa a prova en el Solar Decathlon.
L’habitatge incorpora també diferents tecnologies innovadores per optimitzar la captació de l’energia solar, com la façana i el terra fotovoltaics, i l’ús de sistemes d’intel•ligència artificial per la domòtica, que permetrà controlar el consum i estalvi d’energia als usuaris, per aconseguir una casa totalment sostenible.
Els estudiants i investigadors d’eficiència energètica de la CEU-UCH compten, pel desenvolupament del SMLsystem, amb el recolzament d’empreses que aposten per la innovació i que han decidit col•laborar amb aquest projecte com a banc de proves en el qual aplicar les seves noves tecnologies.
Entre elles trobem destacades empreses i institucions del sector energètic com: Saint-Gobain Placo, Isover, Glassolutions, Schneider Electric, Onyx Solar, SRBEnergy, Porcelanosa, Tyvek-Dupont, PCMproducts, Stora-Enso, RisalWood, Finsa, IDM, Enertres, Siber, Jaga, Bosch, Eteco, Iserte, Sika, Taberner, Ascensión Latorre, Pau, Ona, Sancal, Gandía Blasco, Instituto Tecnológico de la Energía (ITE), Centro Tecnológico de eficiencia y sostenibilidad energética EnergyLab i la Conselleria de Qualitat Mediambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic de l’Ajuntament de València.

Font: ecoticias

Anuncis

Un nou material de construcció estalvia energia.

Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) ha desenvolupat i patentat panells d’aparença similar al guix capaços d’emmagatzemar energia tèrmica. Els panells, combinats amb estratègies passives (com l’assolellament o la ventilació natural) redueixen el consum energètic dels edificis fins a un 40%. Aquest avanç contribueix a pal•liar el problema de la crisis energètica, segons els seus promotors, especialment a Espanya on s’importa el 80%.
La investigació del grup de “Construcción y Tecnologías Arquitectónicas” de la ETS d’Arquitectura de la UPM es basa en la incorporació de materials de canvi de fase o PCM (de l’anglès: Phase Change Materials) als panells. Aquest nou element de construcció és capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm d’espessor, cinc vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb la mateixa espessor. Així, s’aconsegueix mantenir la temperatura del local on s’ha instal•lat en el rang de confort (20-30oC) sense necessitat de climatització. A més, l’amortització de la inversió és ràpida, entre un i dos anys.
Són moltes les aplicacions dels PCM en diversos camps, com el sanitari, el botànic o l’esportiu. En el camp de la construcció, des d’inicis dels anys 80, s’investiga per integrar-los a diferents elements constructius (formigó, guix, ceràmica, vidre…).
Els PCM són substàncies que emmagatzemen o alliberen energia tèrmica, en forma de calor latent. Durant el dia els “excedents energètics” (procedents de la radiació solar, electrodomèstics, usuaris…) afavoreixen el seu liquat, evitant el sobreescalfament del local. Durant la nit, quan la temperatura exterior baixa, es solidifiquen alliberant l’energia acumulada a l’ambient, evitant el subrefredament. L’efecte és el d’un mur gruixut i pesat de gran inèrcia tèrmica.
Per al desenvolupament del nou material, els investigadors de la UPM van escollir el guix per la seva disponibilitat, profusa utilització en l’edificació i baix cost, així com la facilitat en la integració de nous additius. A més, la seva posició és sempre del costat interior de l’aïllament, cosa que assegura un aprofitament de la seva capacitat teòrica d’emmagatzematge tèrmic d’un 90-95% (capacitat tèrmica útil), front a un aprofitament del 10-15% que s’aconsegueix quan es col•loca a l’exterior del aïllament.

Incorporar fins el 45% de PCM
Això no és nou, ja que des dels anys 90 s’investiga la integració de PCM en guix, i, fins i tot, existeix un producte comercial. No obstant, fins ara el màxim percentatge de PCM incorporat en panells de guix era d’un 26%, front aquest 45% que s’ha aconseguit en aquesta investigació. Això és degut a que aquestes substàncies minven la capacitat mecànica de l’element constructiu.
Per evitar problemes amb el guix durant la fase líquida s’han escollit com a PCMs parafines micro encapsulades, fabricades per BASF. A més, per aconseguir un percentatge elevat de PCMs en el panell i, a la vegada, garantir el compliment de la normativa en quant  a prestacions físiques i mecàniques, s’ha incorporat dos additius a la barreja: fibres i fluïdificant.
Experimentalment s’ha combinat els agregats entre si –guix, PCM, fibres i fluïdificant– , variant les proporcions per obtenir diferents compostos. S’han fet assajos per a conèixer les seves propietats físiques (densitat, porositat, maniobrabilitat, temps d’enduriment…), mecàniques (duresa, resistència, flexibilitat…) i estètiques.
S’ha escollit la combinació que conté major percentatge de PCMs –45%– complint amb la normativa d’aplicació, i s’ha assajat tèrmicament. Així, s’ha aconseguit un nou element constructiu capaç d’emmagatzemar, en 1,5 cm d’espessor, 5 vegades l’energia tèrmica d’un panell de guix convencional amb el mateix espessor, i la mateixa quantitat que una fàbrica de ½ peu de maó, en el rang de temperatures de confort (20-30oC). Un altre gran avantatge és la ràpida amortització de la inversió inicial, que és d’un o dos anys.

Font: ecoticias