El secret de la cúpula de Brunelleschi

Ha trigat gairebé quaranta anys l’arquitecte italià Massimo Ricci en descobrir el que per als seus col · legues va ser un misteri durant sis segles: la tècnica que va utilitzar Filippo Brunelleschi per construir la cúpula de Santa Maria del Fiore, la catedral de Florència. El geni renaixentista no només es va esforçar a elevar un monument robust i espectacular, símbol de la renovada confiança humanista després dels temors medievals, sinó també en amagar el truc gràcies al qual se sosté l’estructura. “Fer trampes, despistar, confondre les idees va ser un rastre típic de la personalitat de Brunelleschi”, va comentar Ricci en presentar la seva troballa als ciutadans reunits en el Palazzo Vecchio-l’ajuntament-i als qui seguien la conferència a la pàgina web de la National Geographic Society.

“Brunelleschi trobava divertit el fet que ningú pogués trobar el seu secret”. Un secret ben guardat sota la pell de la cúpula de maons vermells i costelles de marbre. Des que van començar les obres, el 1425, el misteri va ser custodiat amb un truc: els obrers van disposar els maons vistos d’una manera diferent als de la volta interna, la que de veritat aguanta el pes de la construcció, per despistar tots els que , només mirant des de fora la cúpula, pensaven tenir davant dels seus ulls la tècnica adoptada. Els maons interns “estan col · locats en diagonal, com l’espina d’un peix”, va explicar Ricci, “sense utilitzar  ningun material metàl · lic, com van sostenir alguns estudiosos en el passat, sinó només gràcies a un sistema de cordes que permetia calcular la posició i el angle exactes en què posar cada totxo “. Per confondre encara més les idees a eventuals imitadors, Brunelleschi va ordenar “marcar el costat dels maons que quedaven en superfície amb un solc, per deixar creure que fossin disposats en longitud en lloc que de costat. Un sistema únic i mai més repetit en la història “.

Ricci i el seu equip van aconseguir desvetllar el misteri gràcies a invents tecnològics molt refinats i a una esquerda que es va obrir a la volta. A través d’aquesta fissura van poder colar una sonda que es va obrir camí entre un maó i un altre, mentre gravava el que veia. Ricci dirigia la minúscula càmera i-com si es tractés d’un metge que practica una endoscòpia al seu pacient – va ser traçant un diagnòstic de les entranyes del monument. Va veure el que mai ningú va poder admirar abans.

A la sala de l’Ajuntament de Florència també es van ensenyar les maquetes de les tres grues utilitzades per edificar la cúpula i la del vaixell inventat per Brunelleschi per portar el material des del mar fins a la ciutat, sobre el riu Arno. “Aquesta embarcació és un altre exemple del seu geni”, va tancar Ricci. “És el primer exemple en la història d’un vaixell que funciona amb una hèlix, igual que fan els avions avui. I és el primer cas de drets d’autor: Brunelleschi la va construir per si sol i posant els diners de la seva butxaca. En canvi, va obtenir pel Palazzo Vecchio el permís de llogar i va exigir que es cremés qualsevol intent d’imitació. (extret del diari el País.es)

> I és que Brunelleschi està de moda: editorial juventud ha tret recentment un àlbum il·lustrat infantil sobre la vida de l’arquitecte: Pippo el Boig, obra de l’autora Tracey E. Fern, i unes meravelloses il·lustracions de Pau Estrada. La traducció, molt acurada de l’anglès ha estat a càrrec de la traductora  Raquel Solà. (www.raquelsola.com)

Sinopsi: Filippo Brunelleschi, més conegut com a Pippo el Boig, és un artista incomprès que ha de competir amb la popularitat d’un altre artista per la construcció de la cúpula de la catedral de Florència. Pippo està convençut que el seu projecte és el millor, i si aconsegueix que els jutges se’l prenguin seriosament, ningú tornarà a anomenar-lo Pippo el Boig, sinó Pippo el Geni. (http://www.editorialjuventud.es/3784.html)

Si voleu iniciar als nens a l’arquitectura, aquest és un gran àlbum perquè coneguin els secrets més ben guardats de la construcció d’una catedral. Cal esmentar, que no només és un àlbum il·lustrat, sino que també introdueix als nens de forma entenedora, a les claus de l’arquitectura de Brunelleschi amb descripcions constructives i tècniques.

www.nfsarquitectura.com

Anuncis

Maison V

El estudio de arquitectura francés THE arquitectos nos presenta esta casa de pueblo que se compone de dos niveles : se trata de un volumen largo y estrecho (15m x 3m).

La idea del estudio era crear un amplio techos altos, la rehabilitación de la buhardilla y la parte inferior del techo, mientras que la modulación de la percepción espacial se crea con la introducción de un altillo en la posición central .

La labor específica sobre las pieles y los montantes de chapa perforada de madera maciza permintencrear filtros visuales sutiles y definir los diferentes espacios y utilizarlos en el mismo volumen (cocina, buhardilla, sala de estar).

Un enfoque de optimización ha permitido a los arquitectos combinar el máximo de elementos de un mueble a medida, incluyendo: la escalera que conduce al entresuelo, un congelador y frigorífico, nichos, armarios y cajones.

Norman Foster i el Feng Shui

Anem a veure un dels casos més famosos del món sobre la influència de la tècnica Feng Shui en l’arquitectura, es tracta de la construcció de la seu central del Banc de la Xina a Hong Kong i la repercussió que va tenir en un dels seus competidors, l’Edifici del Hong Kong i Xangai Bank, obra del famós arquitecte Norman Foster.

 

En moltes zones d’Àsia, el traçat de les ciutats i el disseny dels edificis segueix els preceptes del Feng Shui. En aquest sentit, Hong Kong és coneguda com la ciutat més Feng Shui del món, no en va la gran majoria dels mestres d’aquesta tècnica van emigrar aquí des de la Xina Comunista. Prova d’això és que en l’actualitat, per demanar un permís de construcció en aquesta ciutat, cal presentar un projecte de Feng Shui signat per un Mestre Titulat.

Aquest edifici de la imatge, és la seu del Banc de la Xina a Hong Kong, obra de l’arquitecte Ieoh Ming Pei.

Doncs bé, és considerat l’edifici més agressiu del món en termes de Feng Shui, ja que les arestes dels triangles que el componen, no per casualitat, miren de front als edificis dels seus competidors. Això és el que els xinesos diuen, en llenguatge Feng Shui, “atac directe” o més poètic: “fletxes enverinades”. En el cercle podem veure, ni més ni menys, que un dels canons col.locats al terrat d’un gratacels.

Com podem comprovar, a Àsia, aquest tipus de “atacs” de la competència no es prenen de broma. Si bé, tots els edificis confrontants van dur a terme pràctiques de Feng Shui per protegir-se, el cas més famós ha estat la resposta d’un dels competidors directes al Hong Kong & Shangai Bank, posant dos canons al terrat, que miren d’enfront del edifici “atacant”.

¡Curiosa experiència la del famós arquitecte Norman Foster amb el Feng Shui! No només va haver d’enfrontar al repte de dissenyar l’edifici sota les regles de Feng Shui, sinó que posteriorment va haver de redissenyar el terrat per posar els dos canons …

 

A continuació una imatge impressionant, la vista dels canons des de l’interior de la Sala al terrat de l’edifici.

A occident, el cas més famós potser és el de l’empresari Donald Trump. Va contractar els serveis d’una Mestra de Feng Shui, portant a

terme una remodelació que fins i tot va afectar al carrer en la qual es troba a Nova York el Trump International Tower