El meu blog és CO2 Neutral!

L’emissió de diòxid de carboni és la causa principal de l’escalfament del nostre planeta. Per això, la iniciativa Pro-Terra ha llançat  una acció que permet a blogs contribuir a la preservació del medi ambient. En col•laboració amb la Fundació Apadrina un arbre per cada blog apadrinen un arbre. Amb això, aconseguim neutralitzar les emissions de CO2 de cada bloc per 5 anys!
La Fundació Apadrina un arbre sorgeix arran de l’incendi ocorregut el juliol de 2005 a la província de Guadalajara, que va arrasar 13.000 hectàrees de bosc i va acabar amb la vida de 11 membres d’un reforç.
Es crea amb l’objectiu de promoure un espai i unes instal• lacions que servissin per conscienciar els visitants de la importància que té la naturalesa en les nostres vides i ensenyar-los a respectar-la i valorar-la.
És així com neix el projecte Apadrina un arbre, basat en la recuperació ambiental de la zona, en l’educació en valors i en el desenvolupament d’una comarca molt afectada per la despoblació.
Quant CO2 produeix un blog?
Segons un estudi del Dr Alexander Wissner-Gross, un activista mediambiental i físic de Harvard, un blog produeix per cada visita aproximadament 0,02 g de CO2. Suposem que un blog  té 15.000 visites al mes, produeix uns 3,6 kg de CO2 per any. La producció de CO2 prové sobretot del consum d’electricitat, l’ús d’ordinadors, servidors i la refrigeració d’aquests.
Quant CO2 absorbeix un arbre?
Donar una resposta precisa a aquesta pregunta és impossible. L’absorció de CO2 pot ser molt diferent. La quantitat de CO2 que un arbre pot absorbir depèn del tipus d’arbre, la incidència de llum, la latitud, la circulació de l’aigua i la naturalesa del sòl.
Hi ha càlculs molt diferents respecte a l’absorció de CO2 d’un arbre. Les xifres varien de 10kg a 30kg per arbre i any. En tot cas és cert, que un arbre en els seus primers anys de vida absorbeix poc CO2. Després, en la fase de creixement, la capacitat d’absorbir CO2 s’incrementa de forma dràstica. En aquest fase i fins més enllà del desè vuitè any de vida, l’arbre absorbeix grans quantitats de CO2. A partir d’aquest moment la capacitat d’absorbir CO2 va en disminució.
El Marc de la Convenció del Canvi Climàtic de les Nacions Unides (United Nations Framework Convention on Climate Change, UNFCCC), calcula que un arbre absorbeix aproximadament 10kg de CO2 per any. Pro-Terra, la iniciativa de Ofertia, apadrina arbres perquè no siguin tallats en la seva fase de creixement, i assumeix per a l’acció “El meu blog és CO2 neutral” una xifra de només 5kg d’absorció per any. Una estimació molt conservadora que ens permet assegurem que les emissions del teu Blog estan compensades en qualsevol cas.
Un arbre neutralitza les emissions CO2 del teu blog
Com el càlcul de dalt mostra, cada arbre absorbeix de l’atmosfera almenys 5kg de CO2 per any. Un bloc normal produeix al voltant de 3,6 kg de CO2 per any. Per tant, un arbre neutralitza les emissions d’un blog.

http://www.ofertia.com/protierra/co2-neutral

Anuncis

“Ciutat 2020” dissenya l’habitatge del futur.

El projecte espanyol investiga sobre el model de “smartcity”, basat en una tecnologia que permet a les cases estalviar un 20% d’emissions de CO2, i aconseguir en elles una eficiència energètica superior.

En pocs anys, els nostres habitatges tindran la capacitat d’avisar-nos de quins electrodomèstics no funcionen bé o gasten massa, o de gestionar el consum de l’aigua de manera òptima.  Amb aquest fi, es va posar en marxa el projecte “Ciutat 2020”, liderat per la companyia espanyola “Indra”, integrat per les firmes “Ferrovial”, “Atos”, “GFI”, “Fagor”, “Isoco” i “Fractalia”, entre d’altres.
L’objectiu de totes elles és el de crear un espai urbà que, per començar, estalviï el 20% d’emissions cap al medi ambient, produeixi un 20% d’energia renovable i millori un 20% l’eficiència energètica.
Les noves aplicacions a l’habitatge contribuiran activament a l’adopció de patrons de conducta més racionals.
El concepte de “Ciutat 2020” no es pot entendre sense destacar el protagonisme de la tecnologia i sense donar un pas més enllà i arribar a la internet de les coses. Com  a possibles solucions s’estudien les llars digitals que, mitjançant la domòtica, faciliten la gestió i el manteniment dels sistemes instal•lats a l’habitatge.

Font: ecoticias

Setmana Europea de l’energia sostenible

Durant tota aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de l’Energia Sostenible. Una excel · lent oportunitat per apropar-se a les últimes novetats en energia sostenible i conèixer les polítiques i accions que en aquesta matèria està duent a terme la Unió Europea.

Semana europea de la energía sostenible 2011

Al llarg de tota la setmana se celebraran més de 90 esdeveniments a Brussel · les i unes 270 jornades sobre energia en els diferents estats membres de la UE. La idea és donar a conèixer aquelles formes d’energia que siguin baixes en carboni i, per tant, menys contaminants i més sostenibles. El lema per aquest any és “descarbonitzar la nostra energia”.

La Setmana Europea de l’Energia Sostenible se celebra des de 2005 amb la idea d’informar sobre la importància d’aconseguir que l’energia i l’ús d’aquesta sigui més sostenible. Durant aquesta Setmana, les Institucions Europees volen demostrar a representants de la indústria, científics, experts, persones que poden prendre decisions i al públic en general que les tecnologies de les energies sostenibles són viables, rendibles i bones per al medi ambient.

Un dels projectes que es presenten és el de Smart City de Sant Cugat. No us perdeu el video:http://vimeo.com/32661217

Us deixo l’enllaç de la pàgina oficial de la EU Sustainable Energy Week perquè tingueu més informació sobre aquest event: http://eusew.eu/

El secret de la cúpula de Brunelleschi

Ha trigat gairebé quaranta anys l’arquitecte italià Massimo Ricci en descobrir el que per als seus col · legues va ser un misteri durant sis segles: la tècnica que va utilitzar Filippo Brunelleschi per construir la cúpula de Santa Maria del Fiore, la catedral de Florència. El geni renaixentista no només es va esforçar a elevar un monument robust i espectacular, símbol de la renovada confiança humanista després dels temors medievals, sinó també en amagar el truc gràcies al qual se sosté l’estructura. “Fer trampes, despistar, confondre les idees va ser un rastre típic de la personalitat de Brunelleschi”, va comentar Ricci en presentar la seva troballa als ciutadans reunits en el Palazzo Vecchio-l’ajuntament-i als qui seguien la conferència a la pàgina web de la National Geographic Society.

“Brunelleschi trobava divertit el fet que ningú pogués trobar el seu secret”. Un secret ben guardat sota la pell de la cúpula de maons vermells i costelles de marbre. Des que van començar les obres, el 1425, el misteri va ser custodiat amb un truc: els obrers van disposar els maons vistos d’una manera diferent als de la volta interna, la que de veritat aguanta el pes de la construcció, per despistar tots els que , només mirant des de fora la cúpula, pensaven tenir davant dels seus ulls la tècnica adoptada. Els maons interns “estan col · locats en diagonal, com l’espina d’un peix”, va explicar Ricci, “sense utilitzar  ningun material metàl · lic, com van sostenir alguns estudiosos en el passat, sinó només gràcies a un sistema de cordes que permetia calcular la posició i el angle exactes en què posar cada totxo “. Per confondre encara més les idees a eventuals imitadors, Brunelleschi va ordenar “marcar el costat dels maons que quedaven en superfície amb un solc, per deixar creure que fossin disposats en longitud en lloc que de costat. Un sistema únic i mai més repetit en la història “.

Ricci i el seu equip van aconseguir desvetllar el misteri gràcies a invents tecnològics molt refinats i a una esquerda que es va obrir a la volta. A través d’aquesta fissura van poder colar una sonda que es va obrir camí entre un maó i un altre, mentre gravava el que veia. Ricci dirigia la minúscula càmera i-com si es tractés d’un metge que practica una endoscòpia al seu pacient – va ser traçant un diagnòstic de les entranyes del monument. Va veure el que mai ningú va poder admirar abans.

A la sala de l’Ajuntament de Florència també es van ensenyar les maquetes de les tres grues utilitzades per edificar la cúpula i la del vaixell inventat per Brunelleschi per portar el material des del mar fins a la ciutat, sobre el riu Arno. “Aquesta embarcació és un altre exemple del seu geni”, va tancar Ricci. “És el primer exemple en la història d’un vaixell que funciona amb una hèlix, igual que fan els avions avui. I és el primer cas de drets d’autor: Brunelleschi la va construir per si sol i posant els diners de la seva butxaca. En canvi, va obtenir pel Palazzo Vecchio el permís de llogar i va exigir que es cremés qualsevol intent d’imitació. (extret del diari el País.es)

> I és que Brunelleschi està de moda: editorial juventud ha tret recentment un àlbum il·lustrat infantil sobre la vida de l’arquitecte: Pippo el Boig, obra de l’autora Tracey E. Fern, i unes meravelloses il·lustracions de Pau Estrada. La traducció, molt acurada de l’anglès ha estat a càrrec de la traductora  Raquel Solà. (www.raquelsola.com)

Sinopsi: Filippo Brunelleschi, més conegut com a Pippo el Boig, és un artista incomprès que ha de competir amb la popularitat d’un altre artista per la construcció de la cúpula de la catedral de Florència. Pippo està convençut que el seu projecte és el millor, i si aconsegueix que els jutges se’l prenguin seriosament, ningú tornarà a anomenar-lo Pippo el Boig, sinó Pippo el Geni. (http://www.editorialjuventud.es/3784.html)

Si voleu iniciar als nens a l’arquitectura, aquest és un gran àlbum perquè coneguin els secrets més ben guardats de la construcció d’una catedral. Cal esmentar, que no només és un àlbum il·lustrat, sino que també introdueix als nens de forma entenedora, a les claus de l’arquitectura de Brunelleschi amb descripcions constructives i tècniques.

www.nfsarquitectura.com

Samsø (Dinamarca): La primera illa autosuficient del món

L’illa danesa de Samso, amb 4100 habitants en 114 quilòmetres quadrats, s’ha convertit en deu anys en un model d’autosuficiència energètica: el cent per cent del seu consum elèctric procedent de l’energia eòlica i tres quartes parts de la calefacció usada vénen de energies renovables.

Els illencs, en gran part, a través de cooperatives i individualment, són els propietaris i gestors del sistema energètic, encara que també hi ha alguna petita empresa. Els habitants de l’illa es recolzen en una organització no governamental per gestionar l’adquisició i subministrament elèctric anomenada SIGUI (Samso Energy Agency) al marge de grans empreses energètiques i companyies transnacionals. Els illencs van invertir l’equivalent 13.300 euros per ciutadà. Molts veïns tenen participacions en la propietat de turbines i les plantes de biomassa.

Per més informació:

Les claus del projecte

Tecnologia per determinar si la ventilació d’un habitatge és adequada i eficaç

Els experts estimen que la ventilació està implicada en el 5 o 6 per cent del total de la despesa energètica que es produeix en els països desenvolupats. No obstant això, fins fa alguns anys aquest aspecte no estava inclòs en el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) d’Espanya. La redacció d’aquest apartat, denominat HS 3 Qualitat de l’Aire Interior, va córrer a càrrec del catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de Valladolid, Jesús Feijó, i per al seu desenvolupament es va proposar la realització d’una investigació complementària per a la validació d’alguns dels aspectes teòrics.

Aquesta investigació va centrar la tesi doctoral del professor de l’Escola Alberto Meissen i s’ha materialitzat en una metodologia per estimar, de forma virtual i experimental, l’eficàcia de la ventilació en locals residencials.

Com explica Alberto Meissen, la ventilació “té una gran importància des del punt de vista energètic a nivell global”, de manera d’actuar sobre els elements que estan relacionats “pot implicar un gran estalvi d’energia”. “Als habitatges entra aire no tractat, càlid a l’estiu i fred a l’hivern, que desajusta tot l’aire que està ambientat correctament”. Així, la metodologia dissenyada “desenvolupa una sèrie de pautes per a quantificar l’eficiència energètica dels sistemes de ventilació que estan instal · lats”.

Els investigadors, que formen part del recentment constituït Grup d’Arquitectura i Energia, són capaços de quantificar “si aquest sistema de ventilació s’adapta a la normativa o si necessita una major aportació de ventilació per aconseguir aquesta qualitat de l’aire mínima”. Així mateix, poden determinar “si amb unes certes pautes de disseny, incorporant menys cabal d’aire es pot aconseguir que la qualitat sigui igual de bona”, tenint en compte també que aquest marge d’estalvi en els cabals d’aire “suposa un important estalvi energètic “.

Aplicació empresarial

Respecte a l’interès que poden tenir les empreses en aquest treball de recerca aplicada, Meissa apunta a aquelles que fabriquen productes de construcció com noves obertures d’admissió, ja que les investigacions “podrien donar lloc a patents d’utilització conjunta”. De la mateixa manera, el grup pot realitzar auditories per a la inspecció i control de la ventilació d’edificis construïts i treballs de consultoria en les fases prèvies del projecte arquitectònic.

Simulació a través d’ordinadors

La tècnica emprada forma part del Catàleg de Coneixement i Tecnologia Transferible de la Fundació General de la Universitat de Valladolid en el marc del projecte T-CUE. A partir de les tipologies més representatives d’habitacions i altres locals de l’habitatge, els investigadors duen a terme un estudi virtual de les condicions de ventilació a través de programes informàtics de simulació. Posteriorment, validen les condicions de ventilació més representatives mitjançant l’experimentació real ‘in situ’ a través de gasos traçadors i equips específics de detecció. De forma simultània, estudien els procediments constructius de les reixetes, els conductes i les xemeneies, així com les repercussions econòmiques de les diferents variants.

L’edifici de fusta més alt del món

L’estructura dissenyada pels arquitectes Andrew Waugh i Anthony Thistleton, de 30 metres d’alçada i cent per cent reciclable, és un bon exemple de les possibilitats que ofereix la fusta laminada per al disseny i la construcció, amb aquest material es poden concebre projectes exigents, econòmicament competitius i en molt poc temps.

La ciutat de Londres ja acull l’edifici residencial de fusta més alt del món, es tracta de la torre Stadthaus N1, situada al número 24 de Murray Grove. Amb nou pisos, que arriben 30 metres d’altura i allotgen 29 apartaments, aquesta construcció s’erigeix ​​com evidència que és possible i viable, fabricar estructures d’alçada amb fusta massissa laminada i, al mateix temps donar compliment als estàndards de seguretat, qualitat i confort d’una edificació tradicional. El projecte, la inversió va ascendir a 3.5 milions de lliures (gairebé 4 milions d’euros, ha estat pagat  per  el Metropolitan Housing Trust, una fundació benèfica el qual l’objectiu és crear i comercialitzar habitatges assequibles per a famílies amb ingressos baixos o moderats. L’edifici consta d’una primera planta de formigó construïda convencionalment, sobre la qual es van muntar vuit pisos de fusta laminada, amb tres plantes d’apartaments per habitatges, amb vistes a la part posterior del edifici, i cinc plantes superiors d’apartaments per oficines.

El Stadthaus N1 va ser dissenyat, en col.laboració, entre els arquitectes Andrew Waugh i Anthony Thistleton, l’empresa d’enginyeria estructural Technik, i KLH Massivholz GMBH, fabricant de panells estructurals de fusta.

Com es va construir?

L’edifici, de 17 mx 17 m, està sustentat sobre una fonamentació de formigó reforçat, el que, per a una construcció tan lleugera, supera la normativa de seguretat europea, la primera planta va ser construïda de formigó i la resta de l’estructura consisteix en una ” rusc “de panells de fusta laminada massissa que compleixen la funció de murs de càrrega, tancaments i distribució.

El disseny és similar a una bresca d’abelles perquè cada làmina de fusta està ubicada en un patró simètric entorn a un nucli central, en aquest cas, una gran creu de fusta massissa laminada que suporta la major càrrega, i que té una densitat superior a la de qualsevol edifici d’estructura de fusta.

Cada apartament té parets en comú, i cada panell es troba unit a terra i, d’allí, arran del sostre s’ubiquen i fixen les parets del següent nivell, i així successivament fins a aconseguir els nou pisos de l’edifici.

Gràcies a l’excel • lent fonamentació, l’eix central estructural i a la disposició de les plaques longitudinals i transversals en forma d’entramat, tipus “rusc”, l’edifici distribueix eficientment els esforços i càrregues, és molt segur i sòlid, tant així que-en cas de necessitat-les plaques independentment poden ser retirades, substituïdes o agregades, per deteriorament, vandalisme o combustió localitzada.

Aquesta flexibilitat permet plantes versàtils, el que resulta molt interessant per al propietari, que pot personalitzar els espais interiors del seu habitatge.

La fusta contralaminada, eficiència i rapidesa constructiva

Els panells de fusta laminada, proporcionats per la firma KLH, amb seu a Àustria i que també proporciona la fusta de les cases B-House i que disposen del certificat europeu PEFC (1),  garanteix que la matèria primera utilitzada prové d’una explotació forestal ecològica, econòmica i socialment responsable.

El Stadthaus N1 va ser construït amb planxes tallades a la mesura, a la planta austríaca de KLH de tres i cinc capes d’avet, encolades i enganxades en disposició creuada, amb gruixos entre 95 mm i 158 mm; característiques que redueixen al mínim la contracció del tauler, alhora que augmenten la rigidesa i resistència significativament.

KLH, l’empresa proveïdora, ofereix plaques de gran format de màxim 16,50 m, amb un ample de 2,95 m, i un gruix de 0,50 m, que es comporten millor estàticament a causa de la quantitat mínima de juntes o unions en comparació amb les planxes de format petit. Per a la producció de la planxa de fusta massissa dels constructors només van emprar material sec, amb una humitat de fusta de 12 per cent (+ / – 2 per cent), per descartar la presència de paràsits, fongs i insectes, i van utilitzar més taules sotmeses a una classificació de qualitat visual i mecànica.

Després del tall a la planta austríaca dels panells de fusta, aquests van ser traslladats a l’obra a Londres, una vegada en el lloc, el procés de muntatge va ser senzill i ràpid.

El ensambli va ser realitzat per sis persones que van muntar les vuit plantes de fusta en 27 dies i van completar tot l’edifici en 49 setmanes.

Una fusta molt resistent i aïllant
La fusta va ser tractada i aïllada per a la protecció contra la humitat i la putrefacció. Les plaques exteriors es van cobrir amb una capa d’aïllant tèrmic, perquè tant a l’hivern com a l’estiu es aconseguissin les millors condicions pel que fa a conservar la temperatura i mantenir els apartaments frescos.

D’altra banda, per millorar el rendiment acústic i la resistència al foc, els panells van ser recoberts amb llana mineral, un aïllant tèrmic industrial, d’alta resistència, que fa de barrera al pas de la calor i el soroll, i impedeix que a seu torn aquests surtin. També, entre els panells, es van ubicar espais buits que proveeixen un nucli per atrapar i eliminar variables acústiques i equilibrar la temperatura en èpoques caloroses o de fred.

La façana, qui diria que és un edifici de fusta?

Arran dels prejudicis associats als edificis d’alçada fets amb fusta, els dissenyadors del Stadthaus N1 considerar que no era suficient fabricar una estructura ferma i resistent, sinó que també havien ocultar els acabats naturals de la fusta per fer evident la impressió de solidesa i generar confiança en l’usuari.

Per aquesta raó, totes les parets interiors es van recobrir d’una capa de guix que simula els acabats convencionals d’una construcció tradicional. Per la seva banda, els més de 5.000 panells de fusta laminada que cobreixen la façana, van ser pintats de color blanc, gris i negre.

Font: ecoticias.com