Il·luminació LED per a reduir el consum energètic

Ara fa uns mesos, va sortir a les notícies un poble de la comarca del Bages, l’Estany, que fa un any va canviar tota la il·luminació del poble per làmpares tipus LED. Un any després han fet una valoració de la reducció del consum energètic i les dades són impressionants. Han aconseguit reduir quasi un 80% l’energia i evitar les emissions de CO2 en un 65%.

Quan es va començar a produir les bombetes tradicionals de forma industrialitzada, l’electricitat era una energia molt barata i no importava el consum que produïa. Actualment, les factures de la llum són de les més cares de la història, i molts Ajuntaments  busquen alternatives per reduir-les. Primer van provar de reduir el nombre d’hores d’enllumenat, després van canviar l’orientació dels fanals per no tenir pèrdues llumíniques.

Actualment, molts Ajuntaments estan canviant les làmpares de mercuri per les làmpares de sodi, que són aquestes més ataronjades, gràcies a les ajudes econòmiques del pla Zapatero que va fomentar les obres públiques per disminuir l’atur (bé, això és un altra tema que ara mateix no comentaré, ja que els resultats ja han sigut bastant clars). Aquestes làmpares de sodi en teoria són més eficients  i gasten menys que les anteriors de mercuri, però, sincerament, són les més adients per reduir el consum energètic i la contaminació llumínica?

I jo em pregunto, si tantes poblacions han tingut ajudes econòmiques de l’Estat per canviar l’enllumenat públic per un de menys consum, per què estan posant llums de sodi en comptes de les LED? L’energia LED suposa un 70% d’estalvi, amb la mateixa intensitat de llum amb la menor despesa possible: té un menor consum, una vida útil 5 vegades més llarga que la tradicional, no contamina, i a més no s’escalfa. Les bombetes tradicionals només aprofiten el 5% de l’energia que consumeixen i la resta la perd en forma de calor!

Insisteixo, doncs, que no ho entenc. Per què estem llençant els diners amb una energia que consumeix tant, dura poc, i a sobre contamina, quan tenim exemples a poblacions catalanes pioneres a tot Europa, on han apostat per una energia que té tants avantatges: redueix en un 70% l’estalvi energètic, té un 65% menys d’emissions de CO2 i a més en ser una llum molt dirigida no hi ha contaminació llumínica. Una dada més: a l’Estany abans de posar les llums LED tenien un consum de 45000W anuals, envers del 2500W que tenen en l’actualitat. (Passat a euros, els números els fem ràpid). La inversió inicial de canviar totes les làmpares és recuperada ràpidament.

No vull ser malpensada, però a mi tot això em fa pudor de làmpara cremada, no sé si m’enteneu. Per posar un exemple, seria com si en comptes d’implantar a les Administracions públiques ordinadors d’última generació súpereconòmics que faciliten la feina a tothom, posessin ordinadors vells que funcionen amb un sistema operatiu desfasat, que són lents, s’escalfen molt i a sobre duraran cinc vegades menys, perquè alguna empresa privada tenia una remesa molt gran i s’havien de col·locar a algun lloc i no perdre diners.

Total, em sembla que ens haurem d’acostumar uns quants anys a les nits ataronjades de les nostres làmpares de sodi, abans de no poder tornar a veure els cels de nit foscos plens d’estels de les futures làmpares LED.

Anuncis